Sistemes del verd:

       Del verd urbà als espais naturals

 

Al taller de ELS SISTEMES DE VERDE els alumnes estudiaran el territori a través de la identificació de les seves infraestructures verdes, avaluaran la seva situació i potencialitats, plantejaran intervencions per tal d’establir, consolidar i millorar la mateixa.

Es treballa sobre el concepte de INFRAESTRUCTURA VERDA, analitzant el territori, coneixerem les seves estructures, el seu funcionalitat i els serveis ecosistèmics que aporten.

El projecte final, haurà d’articular una proposta planificada en el temps, que doni reposta als conflictes que es produeixen en l’àrea d’estudi i potencïï els seus valors de cara a nodrid de serveis ecosistèmics a les poblacions que l’envolten.

Taller B1 (Sistemes del verd: Del verd urbà als spais naturals)

9 ECTS, 60 hores lectives.

Primer taller del mòdul Els Sistemes del Verd. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dimarts i dimecres de 15:30 hs a 20:30 hs. El taller s’orientarà a l’experimentació projectual a partir de la consideració i la gestió de la biodiversitat i la impementació d’un ecosistema, considerant les seves propietats emergents aplicades al disseny del paisatge.

Taller B2 (Sistemes del verd: Del verd urbà als spais naturals)

9 ECTS, 60 hores lectives.

Segon taller del mòdul Els Sistemes del Verd. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dijous i divendres de 15:30 hs a 20:30 hs. Es realitza al llarg de sis setmanes i es treballa sobre el concepte d’infraestructura verda, com a complement del primer taller, hauran d’establir la seqüència d’accions a desenvolupar, la seva avaluació en termes de millora dels sistemes i el seu resultat en el lloc, a més de considerar la seva evolució en el temps.

Objectius

El programa docent del taller planteja una reflexió sobre els processos que construeixen els territoris, interpretats des de les diferents formes del paisatge vegetal. Per a això s’identifiquen diferents situacions d’estudi en què proposem intervencions en el paisatge sobre la base de la projectació dels processos; en aquest sentit, parlem, a més de la vegetació, de qualitats de sòl, de climatologia, d’hidrografia, etc., així com de dinàmiques relacionades amb aspectes de construcció urbana i territorial, o de les transformacions dels paisatges anomenats naturals. Prenem situacions límits i característiques de les dinàmiques naturals per reflexionar sobre la problemàtica de gestió de grans territoris.

Vegetació

Si hipotèticament l’espècie humana pogués viure al marge de la destrucció dels hàbitats que ens sustenten des d’una societat única i exclusivament tecnològica, segurament moriríem de pena; per viure necessitem alguna cosa més que menjar i dormir …

Per comprendre la relació entre societat urbana i mig cal entendre la ciutat com un ecosistema: un sistema complex de relacions entre elements biòtics i abiòtics així com entre un nucli central integrador i una perifèria que el complementa. “El manteniment de la complexitat dels sistemes urbans es fonamenta en l’explotació de recursos ubicats en àmbits més o menys allunyats”. Les referències al metabolisme ‘de la ciutat oa la invasió periòdica que efectuen els metropolitans sobre els territoris circumdants a la recerca d’esplai cal contemplar-los des de l’òptica d’aquella explotació. A escala planetària, el fenomen del turisme és la prova evident d’aquesta explotació ‘urbana’ de la natura.

Ecosistema i complex ja han estat esmentades. Una altra vegada apareix en el plantejament de la relació entre medi ambient i biodiversitat. Aquest últim terme el caracteritzen com una mesura de qualitat ambiental i en la definició es reitera una altra paraula clau: la variabilitat jeràrquica entre organismes vivents i els “complexos” ecològics dels quals formen part. Una mesura potser, i valgui la redundància, incommensurable. En conseqüència: un argument tòpic respecte de la biodiversitat és que és impossible protegir allò que es desconeix. Avui, però, no es tracta de conservar “coses” sinó processos … I ens podrem preguntar: ¿quina és l’extensió mínima de territori per mantenir una població? O bé, quin és el nombre crític d’individus per mantenir una espècie? Com fa temps va advertir Jaume Terradas, la variació i l’osmosi entre les tessel·les geogràfiques de les espècies formen un contínuum més que regions amb límits diàfans. Així doncs, aplicar la mesura de biodiversitat no resulta fàcil.

 

Marti Boada
Els sistemes del verd

Consulta els treballs dels alumnes

Anàlisi qualitatiu (*competències) i quantitatiu (crèdits ECTS):

*D’acord al marc de competències de EBANELAS ECLAS