El taller es realitza al llarg de set setmanes, donarà inici el dia dimarts 7 de gener, finalitzant el programa el dia 28 de febrer de 2020. Les classes són de dimarts a divendres de 15.30 hs a 20.30 hs. Es treballa sobre el concepte de INFRAESTRUCTURA VERDA, analitzant el territori, coneixerem les seves estructures, el seu funcionalitat i els serveis ecosistèmics que aporten. El taller s’orientarà a l’experimentació projectual a partir de la consideració i la gestió de la biodiversitat i la implementació d’un ecosistema, considerant les seves propietats emergents aplicades al disseny del paisatge. Al taller de ELS SISTEMES DE VERD els alumnes estudiaran el territori a través de la identificació de les seves infraestructures verdes, avaluaran la seva situació i potencialitats, plantejaran intervencions per tal d’establir, consolidar i millorar la mateixa. Hauran d’establir la seqüència d’accions a desenvolupar, la seva avaluació en termes de millora dels sistemes i el seu resultat en el lloc, a més de considerar la seva evolució en el temps. El projecte final, haurà d’articular una proposta planificada en el temps, que doni resposta als conflictes que es produeixen en l’àrea d’estudi i potenciï els seus valors de cara a nodrir de serveis ecosistèmics a les poblacions que l’envolten.

 

Vegetació

Si hipotèticament l’espècie humana pogués viure al marge de la destrucció dels hàbitats que ens sustenten des d’una societat única i exclusivament tecnològica, segurament moriríem de pena; per viure necessitem alguna cosa més que menjar i dormir …

Per comprendre la relació entre societat urbana i mig cal entendre la ciutat com un ecosistema: un sistema complex de relacions entre elements biòtics i abiòtics així com entre un nucli central integrador i una perifèria que el complementa. “El manteniment de la complexitat dels sistemes urbans es fonamenta en l’explotació de recursos ubicats en àmbits més o menys allunyats”. Les referències al metabolisme ‘de la ciutat oa la invasió periòdica que efectuen els metropolitans sobre els territoris circumdants a la recerca d’esplai cal contemplar-los des de l’òptica d’aquella explotació. A escala planetària, el fenomen del turisme és la prova evident d’aquesta explotació ‘urbana’ de la natura.

Ecosistema i complex ja han estat esmentades. Una altra vegada apareix en el plantejament de la relació entre medi ambient i biodiversitat. Aquest últim terme el caracteritzen com una mesura de qualitat ambiental i en la definició es reitera una altra paraula clau: la variabilitat jeràrquica entre organismes vivents i els “complexos” ecològics dels quals formen part. Una mesura potser, i valgui la redundància, incommensurable. En conseqüència: un argument tòpic respecte de la biodiversitat és que és impossible protegir allò que es desconeix. Avui, però, no es tracta de conservar “coses” sinó processos … I ens podrem preguntar: ¿quina és l’extensió mínima de territori per mantenir una població? O bé, quin és el nombre crític d’individus per mantenir una espècie? Com fa temps va advertir Jaume Terradas, la variació i l’osmosi entre les tessel·les geogràfiques de les espècies formen un contínuum més que regions amb límits diàfans. Així doncs, aplicar la mesura de biodiversitat no resulta fàcil.

 

Marti Boada
Els sistemes del verd

Consulta els treballs dels alumnes

Anàlisi qualitatiu (*competències) i quantitatiu (crèdits ECTS):

*D’acord al marc de competències de EBANELAS ECLAS